En Traducidas.net encontrará la traducción al castellano de las letras de Joan manuel serrat y muchos artistas y grupos más
No sóc modest.
Estic enamorat
d'aquests ulls meus petits
perquè esguarden el lluny
i del meu front tan alt
que ho és de tant que pensa.
No vull agrair res, perquè no he tingut mestre.
Jo no prometo res.
Només camino
(mullant la ploma al cor,
que és on cal sucar l'eina...)
Jo no sé el que em proposo,
perquè el tenir un propòsit no és fer feina.
Ja no vull allistar-me
sota de cap bandera.
De la divina acràcia,
seré ara el glossador,
de l'acràcia impossible
en la vida dels homes
que no senten desig d'una era millor.
I el que pensin de mi,
no m'interessa gens...
Va entrar al món per la porta de servei.
Buit el seu bagul,
i un pedaç al cul...
Era un bagul de paper que va omplir el temps,
les dones i el port,
l'amor i la mort.
Era un bagul que s'endreçava poc a poc
i esdevenia un vers cada record...
Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge,
i volaven les gavines amb les plomes de diumenge... sí...
Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,
i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... sí...
Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... sí...
Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... sí...
Per a un home prim
de rostre verdós,
de llavis humits
i molt llargs els dits
per tastar millor les dones.
I no era modest.
I estava enamorat
dels seus ullets petits,
que esguardaven el lluny
i del seu front tant alt
de tant com ell pensava.
I no agraïa res a qui res no li ensenyava.
I el que penseu d'això
no m'interessa gens...
No soy modesto.
Estoy enamorado
de estos ojos míos pequeños
perquesguarden lo lejos
y de mi frente tan alto
que lo es de tanto que piensa.
No quiero agradecer nada, perquno he tenido maestro.
Yo no prometo nada.
Nombres camino
(Mojando la pluma en el corazón,
que es donde hay que mojar la herramienta ...)
Yo no se les que me propongo,
Porque el tener un propsit no se trabajar.
Ya no quiero alistarme
debajo de ninguna bandera.
De la divina acrcia,
SERAR el glosador,
del acrcia imposible
en la vida de los hombres
que no sienten deseo de una era mejor.
Y lo que piensen de mí,
no me interesa nada ...
Entró en el mundo por la puerta de servicio.
Vacío su baúl,
y un pedaal culo ...
Era un baúl de papel que llenó el tiempo,
las mujeres y el puerto,
el amor y la muerte.
Era un baúl que s'endreava poco a poco
y convertía un verso cada recuerdo ...
Para él la puta se ponía la ropa de cuando fue virgen,
y volaban las gaviotas con las plumas de domingo ... s. ..
Para él los barcos soplaban una, dos y tres
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
Joan manuel serrat
Cançó per a en joan salvat-papasseit
Cançó per a en joan salvat-papasseit
No sóc modest.
Estic enamorat
d'aquests ulls meus petits
perquè esguarden el lluny
i del meu front tan alt
que ho és de tant que pensa.
No vull agrair res, perquè no he tingut mestre.
Jo no prometo res.
Només camino
(mullant la ploma al cor,
que és on cal sucar l'eina...)
Jo no sé el que em proposo,
perquè el tenir un propòsit no és fer feina.
Ja no vull allistar-me
sota de cap bandera.
De la divina acràcia,
seré ara el glossador,
de l'acràcia impossible
en la vida dels homes
que no senten desig d'una era millor.
I el que pensin de mi,
no m'interessa gens...
Va entrar al món per la porta de servei.
Buit el seu bagul,
i un pedaç al cul...
Era un bagul de paper que va omplir el temps,
les dones i el port,
l'amor i la mort.
Era un bagul que s'endreçava poc a poc
i esdevenia un vers cada record...
Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge,
i volaven les gavines amb les plomes de diumenge... sí...
Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,
i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... sí...
Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... sí...
Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... sí...
Per a un home prim
de rostre verdós,
de llavis humits
i molt llargs els dits
per tastar millor les dones.
I no era modest.
I estava enamorat
dels seus ullets petits,
que esguardaven el lluny
i del seu front tant alt
de tant com ell pensava.
I no agraïa res a qui res no li ensenyava.
I el que penseu d'això
no m'interessa gens...
Joan manuel serrat
Canper a en Joan Salvat-Papasseit
Canper a en Joan Salvat-Papasseit
No soy modesto.
Estoy enamorado
de estos ojos míos pequeños
perquesguarden lo lejos
y de mi frente tan alto
que lo es de tanto que piensa.
No quiero agradecer nada, perquno he tenido maestro.
Yo no prometo nada.
Nombres camino
(Mojando la pluma en el corazón,
que es donde hay que mojar la herramienta ...)
Yo no se les que me propongo,
Porque el tener un propsit no se trabajar.
Ya no quiero alistarme
debajo de ninguna bandera.
De la divina acrcia,
SERAR el glosador,
del acrcia imposible
en la vida de los hombres
que no sienten deseo de una era mejor.
Y lo que piensen de mí,
no me interesa nada ...
Entró en el mundo por la puerta de servicio.
Vacío su baúl,
y un pedaal culo ...
Era un baúl de papel que llenó el tiempo,
las mujeres y el puerto,
el amor y la muerte.
Era un baúl que s'endreava poco a poco
y convertía un verso cada recuerdo ...
Para él la puta se ponía la ropa de cuando fue virgen,
y volaban las gaviotas con las plumas de domingo ... s. ..
Para él los barcos soplaban una, dos y tres
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
