En Traducidas.net encontrará la traducción al castellano de las letras de Lluis Llach y muchos artistas y grupos más
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que és inútil el cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
De vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que tinguin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em portin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
-------------------------------------------------------------
[lam]Potser em deixin les pa[mim]raules
[rem7]o potser em deixeu vo[Mi7]saltres
[lam]o només els anys em [Sol]posin
a mercè d'alguna o[Do]nada,
a mer[Fa]cè d'alguna o[Mi]nada.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba,
[rem7]que a la força ha d'arri[Mi]bar-me,
[lam]potser tingui temps en[Sol]cara
de robar-li a la [Do]vida
i així om[Fa]plir el meu ba[Mi]gatge.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba... [rem]vida, [Mi]vida! [lam]
Quizá me dejen las palabras
o quizás me dejéis vosotros
o sólo los años me pongan
a merced de alguna ola,
a merced de alguna ola.
Mientras todo esto me llega,
que en la fuerza ha de llegarme,
tal vez tenga tiempo aún
de robarle a la vida
y así llenar mi bagaje.
Mientras todo esto me llega ... vida, vida!
Todavía veo a veces,
a veces veo todavía
mis ojos de niño que buscan
más allá del glas del vidrio,
un color a la tramontana.
Me han dicho las voces sensatas
que es intútil el cansarme;
para mí un sueño nunca me cansa,
ya pesar de mi barba
soy niño en la mirada.
A veces veo todavía ... vida, vida!
Si me hago viejo en las palabras,
si me hago viejo en las palabras
por favor cerrad la puerta
y huid de la añoranza
de una voz que se apaga.
Que a mí no me ha de dar pena,
que a mí no me dará pena
E iré de rama en rama
para oír lo que cantan
nuevos pájaros de mi paisaje.
Que a mí no me ha de dar pena ...vida, vida!
Si la muerte viene a buscarme,
si la muerte viene a buscarme
Tiene permiso para entrar en casa,
pero que sepa desde ahora
Qué nunca podré amarla.
Y si con ella he de irme
Y si con ella he de irme
Todo lo que de mí quede
Sean gusanos o cenizas
O un recuerdo de mi viaje
Quiero que tengan este signo... Vida, vida!
Quizás me dejen las palabras
O quizás me dejéis vosotros
O sólo los años me lleven
A merced de alguna ola
A merced de alguna ola.
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
Lluis Llach
Vida
Vida
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que és inútil el cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
De vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que tinguin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em portin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
-------------------------------------------------------------
[lam]Potser em deixin les pa[mim]raules
[rem7]o potser em deixeu vo[Mi7]saltres
[lam]o només els anys em [Sol]posin
a mercè d'alguna o[Do]nada,
a mer[Fa]cè d'alguna o[Mi]nada.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba,
[rem7]que a la força ha d'arri[Mi]bar-me,
[lam]potser tingui temps en[Sol]cara
de robar-li a la [Do]vida
i així om[Fa]plir el meu ba[Mi]gatge.
[Do]Mentre tot això m'ar[Sol]riba... [rem]vida, [Mi]vida! [lam]
Lluis Llach
Vida
Vida
Quizá me dejen las palabras
o quizás me dejéis vosotros
o sólo los años me pongan
a merced de alguna ola,
a merced de alguna ola.
Mientras todo esto me llega,
que en la fuerza ha de llegarme,
tal vez tenga tiempo aún
de robarle a la vida
y así llenar mi bagaje.
Mientras todo esto me llega ... vida, vida!
Todavía veo a veces,
a veces veo todavía
mis ojos de niño que buscan
más allá del glas del vidrio,
un color a la tramontana.
Me han dicho las voces sensatas
que es intútil el cansarme;
para mí un sueño nunca me cansa,
ya pesar de mi barba
soy niño en la mirada.
A veces veo todavía ... vida, vida!
Si me hago viejo en las palabras,
si me hago viejo en las palabras
por favor cerrad la puerta
y huid de la añoranza
de una voz que se apaga.
Que a mí no me ha de dar pena,
que a mí no me dará pena
E iré de rama en rama
para oír lo que cantan
nuevos pájaros de mi paisaje.
Que a mí no me ha de dar pena ...vida, vida!
Si la muerte viene a buscarme,
si la muerte viene a buscarme
Tiene permiso para entrar en casa,
pero que sepa desde ahora
Qué nunca podré amarla.
Y si con ella he de irme
Y si con ella he de irme
Todo lo que de mí quede
Sean gusanos o cenizas
O un recuerdo de mi viaje
Quiero que tengan este signo... Vida, vida!
Quizás me dejen las palabras
O quizás me dejéis vosotros
O sólo los años me lleven
A merced de alguna ola
A merced de alguna ola.
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
