En Traducidas.net encontrará la traducción al castellano de las letras de Antònia Font y muchos artistas y grupos más
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa és un música austrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
d'aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pellícules només,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
Sa tristeza duerme en tierra, sano tristeza,
sa tristeza se descuelga como el cielo por sus estrellas.
Y se mi barco de tierra pesca noche y día
dentro se calles de una piscina.
Las estrellas tan lejos, su distancia, su tristeza,
dentro sas auroras sano tristeza se destila y se evapora.
Y se míos nubes acutico pierden gota a gota
todo se su peso, sus sus sombras.
Desde mi cielo insuficiente, de su lluvia mineral,
de paraguas dentro sano nieve.
De árboles tan indiferentes, de relojes parados,
de imposibles sentimientos.
Sa tristeza duerme en tierra, sano tristeza,
sa tristeza es un msica austrohngara y roja.
Y se mi barco de tierra pesca noche y día
dentro se calles de una piscina.
Y se míos nubes acutico pierden gota a gota
todo se su peso, sus sus sombras.
Desde mis cristales empañados, de solsticios en el invierno,
de aerosttics anclados.
De calles abandonados, de pelcula nombres,
de mañanas difuminados.
Desde mi cielo insuficiente, de su lluvia mineral,
de paraguas dentro sano nieve.
De árboles tan indiferentes, de relojes parados,
de imposibles sentimientos.
Sa tristeza, alegre, sano triste
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
Antònia Font
Sa Tristesa
Sa Tristesa
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa és un música austrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
d'aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pellícules només,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
Antònia Font
Sa Tristeza
Sa Tristeza
Sa tristeza duerme en tierra, sano tristeza,
sa tristeza se descuelga como el cielo por sus estrellas.
Y se mi barco de tierra pesca noche y día
dentro se calles de una piscina.
Las estrellas tan lejos, su distancia, su tristeza,
dentro sas auroras sano tristeza se destila y se evapora.
Y se míos nubes acutico pierden gota a gota
todo se su peso, sus sus sombras.
Desde mi cielo insuficiente, de su lluvia mineral,
de paraguas dentro sano nieve.
De árboles tan indiferentes, de relojes parados,
de imposibles sentimientos.
Sa tristeza duerme en tierra, sano tristeza,
sa tristeza es un msica austrohngara y roja.
Y se mi barco de tierra pesca noche y día
dentro se calles de una piscina.
Y se míos nubes acutico pierden gota a gota
todo se su peso, sus sus sombras.
Desde mis cristales empañados, de solsticios en el invierno,
de aerosttics anclados.
De calles abandonados, de pelcula nombres,
de mañanas difuminados.
Desde mi cielo insuficiente, de su lluvia mineral,
de paraguas dentro sano nieve.
De árboles tan indiferentes, de relojes parados,
de imposibles sentimientos.
Sa tristeza, alegre, sano triste
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!