En Traducidas.net encontrará la traducción al castellano de las letras de Ovidi Motllor y muchos artistas y grupos más
Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores a la congragació,
els germans dirien desaprovant:
'Com l'ocell que deixa el niu,
aixì l'home que abandona el seu indret',
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aqui fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Oh !, qucansat estoy de mi cobarde,
vieja, tan salvaje tierra,
y como me gustaría alejarme,
norte all, donde dicen que la gente es limpia,
y noble, culta, rica, libre,
despierta y feliz.
Entonces la congragaci,
los hermanos dirían desaprobando:
'Como el pájaro que deja el nido,
aixl'home que abandona su lugar ',
mientras yo ya muy lejos, me reiría,
de la ley de la antigua sabiduría
de este mi árido pueblo,
Perno he de seguir mi sueño,
y me quedaraqui hasta la muerte,
caro sc tambmolt cobarde y salvaje,
y amo adems con un desesperado dolor
esta mi pobre,
sucia, triste, desdichada patria.
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!
Ovidi Motllor
Assaig de cantic en el temple
Assaig de cantic en el temple
Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores a la congragació,
els germans dirien desaprovant:
'Com l'ocell que deixa el niu,
aixì l'home que abandona el seu indret',
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aqui fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Ovidi Motllor
Ensayo de cántico en el templo
Ensayo de cántico en el templo
Oh !, qucansat estoy de mi cobarde,
vieja, tan salvaje tierra,
y como me gustaría alejarme,
norte all, donde dicen que la gente es limpia,
y noble, culta, rica, libre,
despierta y feliz.
Entonces la congragaci,
los hermanos dirían desaprobando:
'Como el pájaro que deja el nido,
aixl'home que abandona su lugar ',
mientras yo ya muy lejos, me reiría,
de la ley de la antigua sabiduría
de este mi árido pueblo,
Perno he de seguir mi sueño,
y me quedaraqui hasta la muerte,
caro sc tambmolt cobarde y salvaje,
y amo adems con un desesperado dolor
esta mi pobre,
sucia, triste, desdichada patria.
Ayúdanos a mejorar, si encuentras errores ¡Envíanos tu corrección!